Sortir a veure el cel sense saber què és el que vols veure pot ser una mica frustrant. És per això que al principi, quan agafes el teu telescopi i hi comences a mirar, has d'intentar d'anar acompanyat d'algú que en sàpiga.
Aquest dissabte vaig anar amb un familiar a Àger, on vam quedar amb dos socis de la SALL (Societat Astronòmica de Lleida).
Vam pujar a prop de l'observatori d'Àger (el de dalt, no el del Centre d'Observació de l'Univers). i la veritat és que les condicions eren molt bones: temperatura agradable (al voltant dels 0 graus, que per ser a ple hivern, a 1500m d'altitud, i de nit, no està gens malament), humitat no gaire elevada, sense vent i el que és més important: sense núvols.
Ajudat pels companys de la SALL, vaig alinear correctament per primera vegada el telescopi. Ho vaig fer amb dos estrelles conegudes: Sirio (la més brillant) i Mizar (a l'Ossa Major).
Cal que faci l'observació que fins aquest passat dissabte, no havia alineat mai correctament el telescopi. El motiu no és altre que desconeixement. És molt important que les dades de l'observació estiguin correctament introduïdes en el telescopi (data, hora, latitud i longitud) i el que a mi em feia pensar que estava fent alguna cosa malament és que a l'hora de centrar la primera estrella, el telescopi s'aturava relativament lluny d'ella, cosa que ara ja sé que pot ser normal. Val a dir també que no ho havia provat massa vegades.
Un cop alineat, per a comprovar que el telescopi feia la cerca correctament i seguint indicacions dels meus companys, el primer que vam observar a través d'ell va ser la Nebulosa d'Orió, o M42. Després vam encarar el telescopi cap a M31, la gal·làxia més coneguda (Andròmeda) i més tard ens vam fixar amb Júpiter, que tenia 3 dels 4 satèl·lits més visibles a punt d'ocultar-se darrera seu. També ens vam deleitar amb el clúster de les Plèiades i amb algun altre cúmul (M81 i M82) dels que ara no recordo el nom. Mart també va ser un dels objectius de la observació.
Els companys de la SALL amb els seus telescopis també ens van ensenyar d'altres objectes del cel força interessants.
Aquesta vegada em vaig voler centrar en observar i provar el telescopi més que no pas en provar de fer alguna fotografia, cosa que deixaré per a més endevant.
martes, 24 de enero de 2012
jueves, 15 de septiembre de 2011
Primeres Fotos. La Lluna. Júpiter.
Les meves primeres fotos astronòmiques no són res de l'altre món, però són les primeres i suposo que sempre seran de les que m'han fet més il·lusió d'obtenir.
Per a fer fotos del cel, has de tenir un cert coneixement de fotografia (que cal dir que no tinc i que estic adquirint simultàniament) i de les eines de retoc i edició fotogràfiques.
Quan em disposava a fotografiar el cel per primera vegada, m'assaltaven un munt de dubtes: sensibilitat (ISO), temps d'exposició... quins són els paràmetres que cal utilitzar? I el més important: què són tots aquests paràmetres? Ja ho aniré explicant a mesura que ho tingui més clar. De moment, aqui teniu les imatges (totes fetes a focus primari). Espero que us agradin!
I aqui teniu la meva primera foto "Startrails" que ha quedat més o menys bé (des de casa, a Lleida, no he pogut obtenir res millor).
 |
| La Lluna |
 |
| Júpiter (1/1.6) |
 |
| Júpiter i satèl·lits (4") |
 |
| Startrails |
martes, 30 de agosto de 2011
De Vacances per Menorca
Aquests dies he estat per Menorca amb la família i els nens i he aprofitat per emportar-me el telescopi i treure-li una mica més de profit, ja que des de casa poca cosa puc veure.
Això m'ha permès praticar amb l'ús del propi telescopi i fer les primeres fotografies, primer de la lluna (quart minvant) i després de Júpiter (que per cert, he vist per primera vegada, ja que no l'havia vist mai en directe). Les fotos les penjaré en una altra entrada del blog, ja que les vull triar una mica.
Ara us vull comentar cosetes del telescopi (us en recordo el model: Meade ETX-125). Anirem per ordre:
1.- Transport del telescopi. Es pot transportar per una banda el telescopi pròpiament, amb tots els seus accessoris (Autostar, oculars, adaptadors, etc) en la maleta opcional, que opino hauria de venir de sèrie amb el telescopi. Per l'altra banda, el trípode sí que ve amb la seva funda de transport. Ocupa (relativament) poc espai.
2.- Muntatge del telescopi. El telescopi es pot utilitzar sense el trípode, colocant-lo sobre una superfície plana (una taula, per exemple), en configuació altazimutal. Aqui a Menorca no ho he fet. L'he muntat sempre sobre el trípode (de fet, el vaig muntar el primer dia i així el vaig deixar). És senzill de muntar. S'ha d'anar amb compte de no donar-li cap cop i que no et caigui, però com tot, amb la pràctica cada vegada és més fàcil (la mateixa sensació de quan agafes un nadó). Amb el trípode, es pot muntar el telescopi en configuració equatorial, però encara no ho he provat.
3.- Alineació del telescopi. És un dels punts on encara em cal practicar bastant. Hi ha diverses maneres de fer-la, però les vegades que ho he intentat, no me n'he sortit del tot, en el sentit que la búsqueda automàtica dels objectes no me la feia correctament. Això sí, un cop enfocat l'objecte (per exemple la lluna o Júpiter), el segueix més o menys correctament. Quan faci més proves en aquest sentit, us aniré informant.
4.- Observació. M'ha sorprès la qualitat de les imatges que he vist a través del telescopi. No puc comparar gaire, però n'he quedat força satisfet. Sembla mentida que es puguin veure tants detalls que a simple vista no es veuen. Ja tinc ganes de provar altres oculars! Per Nadal ja sé que demanar.
5.- Fotografia. Per a astrofotografia la montura recomanada és la equatorial, ja que el moviment en els dos eixos altazimutals fa que les fotografies amb temps d'exposició llargs no surtin correctament. Per a temps d'exposició curts, els resultats són força bons. En la propera entrada us ensenyaré les meves primeres fotos (com ja us he comentat abans) i en parlare una mica més.
En general, estic molt satisfet amb el telescopi. Suposo que amb millors condicions de cel (a Menorca tenia un fanal encès tota la nit just al costat) i amb més pràctica i coneixements, em podré endinsar una mica més en aquest món fascinant.
Això m'ha permès praticar amb l'ús del propi telescopi i fer les primeres fotografies, primer de la lluna (quart minvant) i després de Júpiter (que per cert, he vist per primera vegada, ja que no l'havia vist mai en directe). Les fotos les penjaré en una altra entrada del blog, ja que les vull triar una mica.
Ara us vull comentar cosetes del telescopi (us en recordo el model: Meade ETX-125). Anirem per ordre:
1.- Transport del telescopi. Es pot transportar per una banda el telescopi pròpiament, amb tots els seus accessoris (Autostar, oculars, adaptadors, etc) en la maleta opcional, que opino hauria de venir de sèrie amb el telescopi. Per l'altra banda, el trípode sí que ve amb la seva funda de transport. Ocupa (relativament) poc espai.
2.- Muntatge del telescopi. El telescopi es pot utilitzar sense el trípode, colocant-lo sobre una superfície plana (una taula, per exemple), en configuació altazimutal. Aqui a Menorca no ho he fet. L'he muntat sempre sobre el trípode (de fet, el vaig muntar el primer dia i així el vaig deixar). És senzill de muntar. S'ha d'anar amb compte de no donar-li cap cop i que no et caigui, però com tot, amb la pràctica cada vegada és més fàcil (la mateixa sensació de quan agafes un nadó). Amb el trípode, es pot muntar el telescopi en configuració equatorial, però encara no ho he provat.
3.- Alineació del telescopi. És un dels punts on encara em cal practicar bastant. Hi ha diverses maneres de fer-la, però les vegades que ho he intentat, no me n'he sortit del tot, en el sentit que la búsqueda automàtica dels objectes no me la feia correctament. Això sí, un cop enfocat l'objecte (per exemple la lluna o Júpiter), el segueix més o menys correctament. Quan faci més proves en aquest sentit, us aniré informant.
4.- Observació. M'ha sorprès la qualitat de les imatges que he vist a través del telescopi. No puc comparar gaire, però n'he quedat força satisfet. Sembla mentida que es puguin veure tants detalls que a simple vista no es veuen. Ja tinc ganes de provar altres oculars! Per Nadal ja sé que demanar.
5.- Fotografia. Per a astrofotografia la montura recomanada és la equatorial, ja que el moviment en els dos eixos altazimutals fa que les fotografies amb temps d'exposició llargs no surtin correctament. Per a temps d'exposició curts, els resultats són força bons. En la propera entrada us ensenyaré les meves primeres fotos (com ja us he comentat abans) i en parlare una mica més.
En general, estic molt satisfet amb el telescopi. Suposo que amb millors condicions de cel (a Menorca tenia un fanal encès tota la nit just al costat) i amb més pràctica i coneixements, em podré endinsar una mica més en aquest món fascinant.
viernes, 5 de agosto de 2011
El Telescopi
Per fi ja tinc el meu telescopi! Després de rumiar-m'ho durant un temps, la meva elecció ha estat aquesta:
Meade ETX-125 (5"). Ahir ja el vaig provar i el primer astre que vaig veure a través d'ell, un cop enfocat, no podia ser un altre que Saturn. Preciós. El primer que vaig fer va ser ensenyar-lo a l'Emma, al Jordi i a la Laia (els meus fills i la meva dona, per a qui no els conegueu).
Encara que sembli mentida, per a mi era la segona vegada en 36 anys que veia Saturn en directe amb els mes propis ulls. La primera va ser amb el meu pare, al Parc de Puigterrà de Manresa, en una observació astronòmica organitzada durant una festa major, potser deu fer... 25 anys!!! Jo era molt jovenet, però em vaig dir a mi mateix: algun dia el tornaré a veure. Durant aquest any, des que m'he aficionat de debò a l'astronomia, ho havia intentat no menys de quatre vegades, en les diferents observacions que ha organitzat la SALL i el Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, però els núvols ho van impedir una vegada rera l'altra. A partir d'ara, ja ho podré fer sempre que vulgui (i es pugui). Ahir també em vaig dedicar a observar una mica la lluna amb els seus cràters, però de seguida van deixar de ser visibles (des de casa meva).
Per cert, el telescopi me'l vaig comprar a IMVO (www.imvo.es), que a part de ser un dels principals distribuidors nacionals de tot allò relacionat amb l'astronomia, es troba a Lleida, a la Bordeta, i em queda ben a prop!
Meade ETX-125 (5"). Ahir ja el vaig provar i el primer astre que vaig veure a través d'ell, un cop enfocat, no podia ser un altre que Saturn. Preciós. El primer que vaig fer va ser ensenyar-lo a l'Emma, al Jordi i a la Laia (els meus fills i la meva dona, per a qui no els conegueu).Encara que sembli mentida, per a mi era la segona vegada en 36 anys que veia Saturn en directe amb els mes propis ulls. La primera va ser amb el meu pare, al Parc de Puigterrà de Manresa, en una observació astronòmica organitzada durant una festa major, potser deu fer... 25 anys!!! Jo era molt jovenet, però em vaig dir a mi mateix: algun dia el tornaré a veure. Durant aquest any, des que m'he aficionat de debò a l'astronomia, ho havia intentat no menys de quatre vegades, en les diferents observacions que ha organitzat la SALL i el Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, però els núvols ho van impedir una vegada rera l'altra. A partir d'ara, ja ho podré fer sempre que vulgui (i es pugui). Ahir també em vaig dedicar a observar una mica la lluna amb els seus cràters, però de seguida van deixar de ser visibles (des de casa meva).
Per cert, el telescopi me'l vaig comprar a IMVO (www.imvo.es), que a part de ser un dels principals distribuidors nacionals de tot allò relacionat amb l'astronomia, es troba a Lleida, a la Bordeta, i em queda ben a prop!
domingo, 31 de julio de 2011
Continuem amb la mala sort
He anat amb la família un parell de dies a la Vall d'Aran esperant tenir alguna possibilitat de veure un cel com els que recordo de quan de petit i que són impossibles de veure per Lleida ciutat. Les dues nits, el cel ben tapat i d'estrelles, res de res. Volia fer també alguna fotografia per penjar-la aqui (si em quedava bé) però de moment haurem d'esperar una mica més.
Ara bé... els tres dies a la muntanya... genials. ;-)
Ara bé... els tres dies a la muntanya... genials. ;-)
lunes, 25 de julio de 2011
La càmera de Fotos
Quan vaig començar amb tot el tema de l'astronomia, un dels primers pensaments va ser: li trauré una mica més de suc a la Nikon D3000 que ens vam regalar l'any passat la Laia (la meva dona) i jo (de fet, era per ella, el regal). Podré fer (o si mes no intentar) coses com aquesta:http://vimeo.com/26369345
Una de les conferències de la SALL a CaixaFòrum van ser d'Astrofotografia. Primer punt en contra: el 99% dels que fan astrofotografia amb una càmera DSLR (Digital Single-Lens Reflex) utilitzen una Canon en lloc de Nikon perque són millors en la foscor. Ja és mala sort! De moment haurem de fer el que es pugui amb el que tenim.
Una de les tècniques de fotografia que es fa servir en l'astrofotografia és el Time Lapse, que és realment un video muntat a partir d'unes fotografies preses a intèrvals regulars durant un cert temps (a l'enllaç anterior n'heu pogut veure un exemple). Per a poder fer aquest muntatge, cal que la càmera tingui integrat un Intervalòmetre o que se'n pugui connectar un d'extern. Segon punt en contra: la nostra Nikon D3000 no en té ni se'n pot acoblar cap (almenys jo no l'he trobat).
Pensament: totes les DSLR n'haurien de portar!!
Buscant per internet vaig descobrir, però, que connectant l'ordinador a la càmera (mitjançant un cable USB estandard) i amb un programa per controlar la càmera (jo n'he trobat i provat un parell), es poden fer TimeLapses amb una Nikon D3000. Podeu veure aqui un parell d'exemples (els meus primers TimeLapses): --> els tinc al facebook, així que si els voleu veure, m'heu de tenir com a amic
http://www.facebook.com/video/video.php?v=2180969093693 (Vilafortuny, 16 de Juliol al matí, una foto cada 30 segons, durant 50 minuts)
http://www.facebook.com/video/video.php?v=2202910042203 (Lleida, 24 de Juliol a la nit, una foto cada 30 segons, temps d'exposició 1/3 la primera part i 25" de temps d'exposició la segona part)
Abans de tot això, és clar, em calia un trípode per a la càmera: me'l vaig comprar per eBay a la Xina, i n'estic força content.
Com podeu comprovar, els meus primers muntatges no tenen res a veure amb el que m'agradaria arribar a fer, però poc a poc!
Una de les conferències de la SALL a CaixaFòrum van ser d'Astrofotografia. Primer punt en contra: el 99% dels que fan astrofotografia amb una càmera DSLR (Digital Single-Lens Reflex) utilitzen una Canon en lloc de Nikon perque són millors en la foscor. Ja és mala sort! De moment haurem de fer el que es pugui amb el que tenim.
Una de les tècniques de fotografia que es fa servir en l'astrofotografia és el Time Lapse, que és realment un video muntat a partir d'unes fotografies preses a intèrvals regulars durant un cert temps (a l'enllaç anterior n'heu pogut veure un exemple). Per a poder fer aquest muntatge, cal que la càmera tingui integrat un Intervalòmetre o que se'n pugui connectar un d'extern. Segon punt en contra: la nostra Nikon D3000 no en té ni se'n pot acoblar cap (almenys jo no l'he trobat).
Pensament: totes les DSLR n'haurien de portar!!
Buscant per internet vaig descobrir, però, que connectant l'ordinador a la càmera (mitjançant un cable USB estandard) i amb un programa per controlar la càmera (jo n'he trobat i provat un parell), es poden fer TimeLapses amb una Nikon D3000. Podeu veure aqui un parell d'exemples (els meus primers TimeLapses): --> els tinc al facebook, així que si els voleu veure, m'heu de tenir com a amic
http://www.facebook.com/video/video.php?v=2180969093693 (Vilafortuny, 16 de Juliol al matí, una foto cada 30 segons, durant 50 minuts)
http://www.facebook.com/video/video.php?v=2202910042203 (Lleida, 24 de Juliol a la nit, una foto cada 30 segons, temps d'exposició 1/3 la primera part i 25" de temps d'exposició la segona part)
Abans de tot això, és clar, em calia un trípode per a la càmera: me'l vaig comprar per eBay a la Xina, i n'estic força content.
Com podeu comprovar, els meus primers muntatges no tenen res a veure amb el que m'agradaria arribar a fer, però poc a poc!
Començament
Tot va començar quan l'Emma, a P4 (amb 4 anys acabats de fer) va estudiar els planetes a l'escola. Li van agradar molt, i va redespertar en mi una afició que tinc des de ben petit i que mai n'he guadit (sempre pensava: ja ho faràs algun dia). El següent Nadal (2010), l'Emma va demanar al Pare Noel un telescopi i n'hi va portar un de molt senzill, Pentaflex, Refractor, molt inestable (si el Pare Noel n'hagués sabut una mica més, d'Astronomia, n'hi hagues portat un de més bona qualitat ;-)). Així, amb el Telescopi de l'Emma vaig començar a fer les meves primeres observacions astronòmiques amb molta paciència: els cràters de la Lluna, Saturn (amb molta imaginació) i poca cosa més.
A P5, l'Emma va triar l'astronomia com a tema per a explicar als seus companys de classe, i és clar, vaig buscar-li informació. És així com vaig conèixer la Societat Astronòmica de Lleida (SALL) i vaig assistir a unes conferències (molt interessants) d'Iniciació a l'Astronomia que van realitzar a finals de primavera del 2011.
Dins d'aquest cicle de conferències hi havia dues sortides: una a Àger, al Centre d'Observació de l'Univers (al que ja hi havia anat en dues ocasions, una gràcies al Mikel i la Laura, i l'altra amb els nens i uns amics) i una altra a una observació a Artesa de Lleida amb gent de la SALL. Aqui vaig pensar que tenia molt mala sort: les 3 vegades que he anat a Àger i la sortida a Artesa, cel tapat i poca o gens observació. També en una altra observació el dia de la Nit de Museus, a la que vaig portar a l'Emma, tot ennuvolat.
En fin... què hi farem. Ara que ja m'he animat, suposo que ja tindré més oportunitats.
A P5, l'Emma va triar l'astronomia com a tema per a explicar als seus companys de classe, i és clar, vaig buscar-li informació. És així com vaig conèixer la Societat Astronòmica de Lleida (SALL) i vaig assistir a unes conferències (molt interessants) d'Iniciació a l'Astronomia que van realitzar a finals de primavera del 2011.
Dins d'aquest cicle de conferències hi havia dues sortides: una a Àger, al Centre d'Observació de l'Univers (al que ja hi havia anat en dues ocasions, una gràcies al Mikel i la Laura, i l'altra amb els nens i uns amics) i una altra a una observació a Artesa de Lleida amb gent de la SALL. Aqui vaig pensar que tenia molt mala sort: les 3 vegades que he anat a Àger i la sortida a Artesa, cel tapat i poca o gens observació. També en una altra observació el dia de la Nit de Museus, a la que vaig portar a l'Emma, tot ennuvolat.
En fin... què hi farem. Ara que ja m'he animat, suposo que ja tindré més oportunitats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)